dilluns, 21 de setembre del 2009

LA SALUD I LA VELLESA

La salud i la vellesa

No em puc imaginar, el que sentía els matins, de fà alguns anys, quand m’aixecava amb una rebalada del llit, amb la ment despejada i pletòrica de forces, després d’haver recuperat el tó muscular per el descans nocturn.
M’agradarie, ni que només fos per una vegada, recuperar aquell nivell de benestar, que vaig gaudir durant molt anys i del que mai en vaig esser conscient.
Recuperar les ganes de treballar, fer coses i projectes, per la resta del dia, festíu o feiner, no importe pas, sentir de nou l’nmens plaer de baixar les escales de tres en trés, i sortir al carrer com una fletxa camí de la feina.
En aquells moments si m’aguessin donat a triar entre fer el manta d’ara i explotar l’enegia, treballant un munté d´hores, no ho hauría dubtat ni un moment....Fer el manta, hauría dit! i com n’ere de falsa aquesta idea! Ni que m'ho haguessin jurat, ho hauría cregut. I es que fer el manta comporte multitud de coses. Vol dir estar sempre cansat, tenir els ossos cruixits i adolorits, ser poseidor d’un cap com un timbal, de unes cames que no et volen obeïr, uns ulls, que no saben veure-hi sense unes bones ulleres o lupes, uns braços i unes mans, que jà no poden atrapar la poca feina que represente fer el dinar i cuidar de la llimpiesa corporal...Enfí tot el que represente fer-se vell, irremissiblement.