dimarts, 24 d’agost del 2010

L'ULTIMA BALLADA DE SARDANES

L'última ballada de sardanes.
És molt corrent que a molts poblets de Catalunya, acomiadin la Festa Major, amb ballades de Sardanes, al menys per la majoria dels del Pirineu, on els costums i tradicions catalanes solen ser més fortes i arrelades.
Ahir vam tindre a l’ última, i el fet en sí, no té cap importància, però en vaig treure algunes conclusions. La sardana és maca i alegre musicalment. Estèticament harmònica, dona sentit de germanor, de unió, d’ amistat i de país. Té ritme, però a mi em fa tristor, al comprobar una vegada més que la ballen els més grans de 50 ò 60 anys i la mainada
Els joves, com amb les demès tradicions, passen, i no apareixen ni pels voltans. Són reunits als pubs de moda, fent la seva tertúlia, al davant d’ uns mostradors plens de cervesa i cubates. I fum. Molt fum. Sense apenes veure-hi, i setir-hi, parlant només amb el llenguatge de les mans, i dels ulls, allí es decideixen molts plans per passar aquella mateixa nit, o molt més temps amb parella. Però de sardanes, ni mitja.

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA TOCAIA, BON DIA.

QUINa ALEGRIA LLEGIRTE DE NOU I PARLANT DE LAS SARDANES.
JO PRESISAMENT AQUESTA NIT LES HE SOMIADES.
ELS JOVES QUE NOS LES DISFRUTEN, NO SABEN EL QUE ES PERDEN.
OJALÁ EN TOQUESSIN A VALENCIA, MARE MEVA COM BALLARIA.

M´EN ALEGRO QUE HAGIS DISFRUTAT D´AQUEST POBLE DE MONTANYA.

UNA ABRAÇADA, Montserrat

Anònim ha dit...

Montserrat...Bienvenida de tu estancia en zonas más fresquitas que aquí en Barcelona...
Es casi normal, diria yo, que la gente joven se meta en sus antros...nada que ver con la sardana en la plaza de un pueblo...y entre otras cosas porque no saben bailarla...
Deseo que estés bien.

Montserrat Sala ha dit...

Gracies Montse. Aviam si vens per Barceloona i anem a veure ballar sardanes i també ens hi apuntem. M'agradaríe molt. petons

Montserrat Sala ha dit...

Anna Jorba: Estic molt bé i contenta de tornar a ser amb vosaltres. He vist que has fet molts canvis, pero el blog tradicional, el segueixes?
Com estas tú de la teva trecadura. Encara portes la faixa? Espero que em posis al corrent... i gracies per comentar.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Bienvenida al mundo trabajador, me alegro de tu escapada vacacional, me alegro de tu vuelta al punto y seguido y sobre todo con ese tema, las sardanas ¿Sabes por que yo no escucho mucho esa maravillosa y canora música? por que me siento todavía más lejos, si querida amiga, se pierden las cosas, los jóvenes ahora disfrutan con el chun, chun, chun del "bacalao" pero bueno todos hemos sido más jóvenes y eran otros tiempos muy distintos, aunque sabes qué? Ellos se lo pierden, es bellisimo acostumbrar el oído a esas melodías dulces y sentidas.
Abrazos, abrazos.

jg riobò ha dit...

Los bailes folclóricos cada vez más cerca de la arqueología.

Montserrat Sala ha dit...

Bienhallada, Higorca: He llegado ayer i estoy dando picotazos por aquí i por allá. Tantos dias fuera me será muy difcil ponerme al dia, pero lo intentaré. Además estos dias tengo gente en casa, y voy un poquito mas atareada.
Besos, besos, besos,

Montserrat Sala ha dit...

j.g. Riobò: Me temo que va a ser tal como dices.
Gracias amigo por visitarme, os echaba de menos.