divendres, 11 de març del 2011

REUNIONS DE VEÏNS, UN DEURE CIVIC SEMPRE INCÒMODE




No se perque, les reunions de les comunitats de veïns, es concerten sempre, el dia que et va pitjor d’ssistiri-hi. Ja comencem malament.!
Però hom que es educat i sap molt bé les regles del joc, em preparo mental-i- psicològicament, per fer acte de presencia ben puntual, no en va, fa una any que em van nomenar president de la comunitat.
Es una feina no remunerada, que ademés es antipàtica, i sempre et cree problemes i desavineces amb tothom. Durant l’any, tens casa teva sempre amb la porta oberta per les queixes dels veïns: L’un que si hi ha una bombeta que no creme. L’altre que es mude de casa i la deixe buïda y pregunte que ha de fer. La senyora Julia que sempre puje per queixar-se de la dona que fa la neteja. També hi són aquells que no poden pagar y et demanen una suspensio transistòria perque estan passant un malt moment. Un galimaties! que dure 365 dies!, si tot va bé. perque es poden donar moltes altres circumtàncies, per amargar-te la feina. Si s’ha de restaurar la façana, cambiar o reparar l’ascensor,o arranjar alguna fuita d’aigua. en aquest cas, ets pell.
O facis com ho facisl, de segur que tinidràs crítiques, perqué als uns esl hi semblarà curt i als altres pensaràn i et diràn a la cara que t’has passat un munt, i que si et penses que són rics. Que no son maneres de llençar el diners precisament en aquest moment de vaques flaques. I que de bestretes no en volen cap ni una.
Es veritat que hi ha gent educada que sap estar al su lloc, i defensar-te de les crítiques infundades. que em facin. I d’aqestos també en tenim per fortuna. Solen ser gent de tracte cordial, elegants en el vestir, mesurats amb les paraules, Tenen educació, i s’els hi note.
Cal comtar en els d’altres que mai, mai, asisteixen a les reunions, i esclar, no s’enteren de rès, i si hi ha una novetat o una puja en les cuotes, només saben que protestar. Enfí, que jo tinc moltes ganes que em rellevin d’aquest feina tan ingrata, i faig el ferm propòsit de no posar pals a rodes, a cap president que em sustitueixi. També els he notificat que la pròxima vegada que em toqui, pasaré la patata calente a un gestor.


4 comentaris:

Conxa ha dit...

jajajajaj te entiendo perfectamente!! es una función incomoda y hay que ser muy habilidoso para pasar la temporada sin alguna desavenencia.

Yo, desde hace 11 años,los años que vivo sola,hable con los vecinos y no voy a ninguna reunión, primero porque mis niños eran pequeños y no podia dejarles solo, y ahora porque le echo morro al asunto, el caso es que saben que apoyo siempre lo que apoye la mayoría. Y asi es, no me quejo (al menos en publico) y pago lo que corresponda.

Y cuando me toca la presidencia,siempre hay algun vecino que me echa una mano.......

besos guapa y feliz finde!!

Unknown ha dit...

Ai les associacions de veïns...
Jo havia viscut a un bloc de pisos fa anys i el president va ficar-se a la butxaca un bon grapat de peles. El desconeixement dels veïns e va mantenir al càrrec mes de quinze anys!
Els gestors son una excel•lent solució.
Una abraçada

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Toco fusta a mi no m´ha tocat encare mai.

Una abraçada, Montserrat

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Cuánta razón llevas, Monserrat. Son muchos los quebraderos de cabeza que implica el llevar la presidencia de una comunidad de vecinos. ¡Fuerza y ánimo!
Una abraçada ben fort.

P.D.- Tampoco localizo yo tu correo, ya que me hubiera gustado responder a tu comentario de forma personal, pero entiendo que no lo muestres. Un beso.