divendres, 22 de juny del 2012

ELS ACCIDENTS DOMÈSTICS

La hortensia, una de le meves flors preferides

Posats a parlar de desgràcies, avui ho faré amb un gran coneixement de causa. Pues jo mateixa, ahir en vaig patir un de ben fort. el resultat; una costella trencada i uns dolors insuportables. A més del gran ensurt. Tots els que em van anar veient, també es pensaven una cosa molt més important, però es veu que encara no era la meva hora. I vaig passar a engreixar les estadístiques, com aquell que res.
També ens cal reflexionar sobre aquest tema, que segons tots els estudis existeixen un bon nombre de ferits i de ferits molt greus. Una dada, que valdríe tenir en la memòria, en el moment que ens disposem a fer una imprudència. l es que les dones, penso que en fem moltes de imprudències: penjar cortines, netejar làmpades, córrer sofàs o mobles, i sobretot la cuina, o el cuinar amb forn, amb gas o micro-ones, fer-ho amb buscalles a al llar de foc, son sempre perillosos. Cremades, contusions, trencadures i cops son una constant, per es mestresses de casa, i rara es la llar on no s'en produeixen, de petites i grans batzacades. Les portes, els poms de les portes, el tiradors dels calaixos, o les catifes, o les cantoneres de la taula, estàn sempre a punt per donar la campanada. I no coste res de pendre mal.
Però es que jo vaig ser molt més inconscient, volen pujar a podar un arbre de davant de casa, es va produir un desequilibri, i vaig caure d'esquena, contra les escales que es troben, en aquell indret. Passe que soc molt inquieta, i no m'agrade delegar. Com com a més, soc lleugera, em sembla que estic a la primavera de la vida, i "de esto nada monada"
I ara em toca patir les consequencies. No us estranyi, doncs que no us visiti amb la assiduïtat que solia,

33 comentaris:

emejota ha dit...

Ay, ay, pobrecita mía, no sabes como te entiendo, a mi me ocurre lo mismo, tampoco se delegar. Conozco lo que es el dolor de costilla rota, ufff no se puede ni respirar, pero en cosa de un mes habrá soldado.
Dices bien, de eso nada monada, habrá que ir pensando otra manera de "subirse a la escalera" ;) Petonets.
Ahh y paciencia, a entretenerse viendo las pelis de la tele hasta que se pase el dolor, que ahora no hace falta moverse.

L. Gispert ha dit...

Montserrat, vaya noticia que nos das. Espero que te recuperes pronto. Cuidate mucho en tus faenas, que no vuelva a ocurrir... Pero, la verdad, sigue animada con tus cosas y tus quehaceres. Todo es bueno...

Un abrazo,

Luis.

Myriam ha dit...

ashhhhh pobre, ¡Qué susto! Espero que te repongas pronto de la fractura y que no te duela tanto. Esas caídas son muy peligrosas.

Un beso a ti y otro a Jaime.

Eastriver ha dit...

Montserrat, m'has deixat de pedra. Una cosa hi ha bona: que et prens les coses amb bon humor. Cuida't.

mariajesusparadela ha dit...

Tenemos que cuidarnos y aprender a estar quietas...pero, cuesta tanto...cúidate mucho.

Norma ha dit...

Qué te voy a decir, si te escribo desde la cama, hace un mes que lo estoy, fracturada, operada, tengo para dos meses más para pisar. Hermosas tus hortensias. Viste un aprender a renacer de sus cenizas, ja ja ja. Besos, cuidate.

Pakiba ha dit...

Montserrat avans de tot cuidat i que estiguis aviat recuperada.
Aixó del accidents domestic, ens a pasat a moltes, jo es vaig trenca el hombro a la bayera y el bras per tres puestos al volgué agafar un llensol del armari.Però nosaltres erre que erre i endevant.

Cuidat molt.

Montserrat Sala ha dit...

Hola querida amiga Eme: esto me ahn dicho que una se resiente mucho de esta rotura, pero que no reviste mayor gravedad. Los dolores hay que pasarlos, y no es ninguna broma.
Gracias por comentar.

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Luís por tus buenos deseos. Espero, qeu pase el tiempo muy deprisa para olvidarme de los dolores, que en estos momentos me fastidian un poco.

Montserrat Sala ha dit...

Myriam, sí fué un susto grande, tal y
como fué la imprudencian se olvida de todos los calendarios vividos, y pasa lo que pasa.
Muchas gracias por tus palabras.

Montserrat Sala ha dit...

Ramón, gracies per comentar, i espero fer bondat de la bona, y deixar les jabatades per els jabatos. A mi ja s'hem ha passat l'arròs. Petonets.

Montserrat Sala ha dit...

El secreto està en esto que tu dices: hay que estar mas quietas. Pero mira, yo que te quiera imatar, me salió mal. Gracias por tus palabras.

Montserrat Sala ha dit...

Sí Pakiba, t'asseguro que vigilaré molt, d'ara en endavant. Per al conta que em porta. Crec que em recordaré molt temps, d'aquestos dolors tan forts.
T'envio una abraçada molt grossa.
Gracies per passarte.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat.
Mecatxis, quin greu que amb sap.
Aixó passa perque ets com el cul d´en Jaumet, que no para mai quiet.
I el teu marit no hi te rés a veurer eh!.
Desitjo que et recuperis ben aviat i et dono un petó dolç, perque les abraçades fortes fan mal.
Un petó, Montserrat

Raticulina ha dit...

Veient la foto de l'hortènsia no m'esperava una batacada!
Ara et toca descansar i a deixar que et facin les coses.
Petons.

Montserrat Sala ha dit...

Hola querida Norma: ¿osea que tu también estas lisiada? Y ¿como ha sido?. bueno esto es lo de menos, claro esta. Pero lo malo es que esto duele bastante, y le tiempo se hace largo. Gracis por tu visita. nos seguiremos contando las penas, ¿de
acuerdo? UN ABRAZO.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera: ha passat com tú molt bé dius. No em sé estar quieta. "Soc un cul de mal aseure", que ho deia la meua mare. A mes ja no tenim l'edat. res paciencia, i aguantar es el que toque.
Gracies amiga des de Organyà)

Montserrat Sala ha dit...

Hola Raticulina. Ho faré tal com dius, amiga meua, penso que he quedat ben escarmentada.
T'envio un carinyòs record, i una forta abraçada.

Enry Baskerville ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Enry Baskerville ha dit...

Montserrat, he estat sense connectar-me en tot el dia i ara m'assabento del teu accident domèstic
Ai, ai, ai! les maleïdes caigudes!

És molt molest aquest tipus de fractures, toca repòs i el tractament que t'hagin receptat per al dolor.

  Demà et trucaré i tan sols dir-te que si necessites alguna cosa, compta amb mi.

molts petons
anna

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: que aquest tipus de fractres fa molt mal, no cal pas que ho juris. ya m'ho estic veient pròu.
de moment seguim a Organyà. Gracies per el teu oferiment, però per el moment no necesito res. Nomes em manque passin el dies, i això es vagi soldant, que es l'unic que es pot fer.
T'agraeixo molt les teves paraules, i t'envio una abraçada gran,

Encarni ha dit...

Montserrat, chiquilla!! Espero que estés mejor de esa caída, mira que las caídas son muy malas, y debes ser consecuente con lo que haces, como no cuides esas imprudencias... te pasará factura en más de una ocasión.

Un abrazo suavecito.

Cuidate.

Montserrat Sala ha dit...

Gracias pero este abrazo tan suavecito, y tamién por estos sabios consejos que me das. haaces bién porque, soy muy imprudente, lo confieso. Pero em parece que esta vez voy a escarmentar.
Un beso.

Bertha ha dit...

Hola Montserrat:

Deseo que todo se quede en un susto y te repongas prontito.

Feliz noche de San Juan nuestra!

Un fuerte abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Bertha por pasarte, y por tus buenos deseos.
Este año sera seguro muy tranquilita mi Verbena,y aquí en la montaña no se oye tanto jolgorio, como en las grandes ciudades.

Recibe un fuerte abrazo.

Pluvisca ha dit...

Ayyy Montserrat pobrilla, imagino que ja deus està millor

A casa diuen que hi ha molts accidents i es cert

Cuida't molt

Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Hola Pluvisca: ja ho veus com em
trovo per el meu mal cap. N'estic aprenent, a cops de viure. jajaja!
Avui ja puc escriure, que ja es molt.
Gracies per recordar-te de mí.
Una abraçada ben forta, maca i que
gaudeixis d'aquesta nit màgica.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Monserrat querida, qué vuelco me ha dado el corazón al leerte... Cuídate, cuídate mucho, que seguro que duele un rato largo y necesitas reposo.
Por otra parte, aprende a delegar, por favor, que mira que eso de andar por las alturas colgando cortinas es peligroso.
Cuánta razón llevas, amiga: las mujeres siempre estamos expuestas a este tipo de accidentes (si vieras la de veces que yo me quemo en la cocina...).
Un abrazo mullido, que no te haga daño, y todo mi cariño hacia ti, que es grande.

yraya ha dit...

Montse cuidate mucho.
Un petó molt fort

Montserrat Sala ha dit...

Hola Isabel:la verdad es que a mi también me dio un vuelco el corazón, pero ademas con un fuerte dolor. las imprudencias se pagan,i esto es lo que
me toca a mi. Ahora a pechugar con las consecuencias. Te agradezco muchísimo tus palabras, tan llenas de cariño, y de buenos deseos.
Recibe un abrazo.muy fuerte.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Yraya: cuanto tiempo!!! me alegro de volver a leerte, amiga. Te haré caso y me voy a cuidar mu
cho. Te lo digo de veras. ESta vez es la última que me pongo a hacer cosas que no em pertocan, ni por edad ni por sslud.
Un abrazo muy grande

ibso ha dit...

Pero "muchacha", ¿cómo se te ocurre?. Vaya mala suerte, espero que te recuperes pronto y que los dolores remitan con la mayor brevedad posible. Paciencia y a descansar.
Un gran abrazo pero sin apretar.
ibso

Montserrat Sala ha dit...

ooohhhh!Ibso, que majete eres. Gracias por tus buenos deseos, amigo, me estoy cuidando, no creas pero, el mal ya esa hecho.
Agradezco mucho tus cariñosas palabras. Espero que hayas pasado una feliz noche de San Juan.
Besos para ti y tus muñecas.